Search
  • Adrià Puente

Entrevista a la Fundació Salut Alta

Updated: Apr 5

L’any 2017 em van fer una entrevista a la Fundació Salut Alta de Badalona, on treballo des de l’any 2014. Aquesta Fundació ubicada a la frontera amb Santa Coloma de Gramanet porta anys fent una labor psicoeducativa important atenent a nens i nenes i les seves famílies a través de diferents projectes.

Per mi és un privilegi formar part d’una entitat amb aquest recorregut a la ciutat on vaig néixer.

La Salut Alta és un barri per descobrir:


De Badalona de tota la vida, però considera Londres com la seva segona ciutat. És llicenciat en Psicologia i terapeuta familiar. Sempre ha tingut clar que volia treballar amb persones i estar al seu costat. Creu que tothom té capacitats i les pot potenciar, així com pensa que reforçant vincles i relacions segures es poden afrontar situacions molt complicades.


De professió psicòleg: per ajudar als altres o per ajudar-te a tu mateix?

Una mica de cada. Vaig estudiar psicologia amb la voluntat de poder ajudar a altres persones, i suposo que també amb ganes d’entendre’m a mi. De fet, per aconseguir el primer objectiu és important haver-te conegut a tu mateix.


Tu també reps teràpia?

Sí. Actualment faig teràpia, i en vaig fer també dues vegades anys enrere. Penso que la teràpia és beneficiosa per a tothom i hauria de ser un dret que tothom la pogués fer.


Què es per a tu tenir “vocació”? I la “implicació”?

Vocació em costa explicar-ho perquè em sembla que no n’he tingut mai. El que sempre he tingut són moltes ganes de fer i de provar coses. M’he mogut molt per reptes i emocions.

La implicació, per mi, és el motor perquè passin coses. Per aconseguir allò que vols has de dedicar-hi temps i esforços. Les coses no passen perquè sí. I si allò que fas t’agrada i hi estàs a gust, tot és més fàcil i agraït.


És difícil saber on està el límit d’implicació quan es treballa amb persones. Ho aconsegueixes?

És difícil perquè, sobretot quan fas teràpia, es desperten moltes emocions i et pots arribar a sentir molt pròxim a l’altre persona. Però vas aprenent a mantenir l’objectivitat, que és la meva feina. Per mi també és important saber que la feina no és l’única cosa que faig i que m’apassiona.


Un secret per a desconnectar per vacances?

A mi m’agrada molt viatjar i conèixer llocs on no hi he estat mai. M’encanta passejar per ciutats estrangeres i conèixer la cultura i, sobretot, el menjar d’aquests llocs.

També m’encanta el mar. Hi visc molt a prop i sempre que puc m’escapo a la platja a desconnectar o a fer exercici, que és la meva altra gran passió. Sempre he estat vinculat a l’esport, al bàsquet concretament. He estat jugador durant molts anys i ara sóc entrenador. Estar vinculat a un equip m’ajuda a, com deia abans, poder desconnectar de la feina i pensar en altres coses.


Parlem dels teus orígens. Ets fill de Badalona de tota la vida i sempre has viscut al centre. Com recordes la teva infància?

Sóc fill de Badalona de tota la vida, però durant dos anys vaig viure a Londres! És cert que vaig créixer en un barri i un entorn amb moltes facilitats i recordo una infància tranquil·la. Recordo que sempre tenia amics a casa i que jugàvem molt al carrer. També tinc molt present, i sé que em va anar molt bé per créixer, estar vinculat al bàsquet i a l’esplai, on vaig conèixer molts amics i també grans referents.

Sé que vaig tenir sort de néixer on ho vaig fer. Jo sempre dic que Badalona no és una gran ciutat, són moltes ciutats petites juntes. Cada barri té unes característiques molt pròpies i una personalitat molt marcada. Això penso que és bo, però no hem sabut vincular-nos del tot els uns amb els altres.


Coneixies el barri de la Salut? Com el descriuries?

La veritat és que abans de venir-hi a treballar el coneixia poc. Per mi és un barri molt vital, la gent té molta vida i es relaciona molt. A mi m’ha sorprès això. Constantment hi ha gent fent coses i això penso que pot ser molt positiu.


Quin ha estat el teu recorregut fins arribar a nosaltres?

Doncs ha estat un camí llarg. Fa uns anys vaig treballar al barri de Sant Roc, on vaig conèixer un psicòleg que ara és company meu a un Gabinet de Sant Adrià. Aleshores va ser quan vaig anar a viure a Londres, però vaig mantenir contactes aquí. I quan em va sorgir la possibilitat d’iniciar aquest projecte, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig decidir tornar a Catalunya.


Què t’aporta cadascú amb les seves diferències?

Són feines diferents. A Sant Adrià és un Gabinet privat i som tres psicòlegs en una mateixa consulta, els tipus d’intervencions són diferents.

Aquí el ritme és més frenètic. Per sort també puc fer equip amb les educadores i educador per fer millor la meva feina.

El que comparteixen les dues feines és que treballem amb el patiment de la gent, i per mi això és molt important, em generen un gran respecte totes les persones que vénen a treballar amb mi.


Suposo que anècdotes en tindràs mil. Alguna en especial?

És difícil parlar d’anècdotes en el context en el què treballo. Em quedo amb totes les vegades que m’he emocionat en una teràpia, ja sigui perquè m’ha caigut una llàgrima o ens hem fet un fart de riure amb la persona amb qui estava treballant.


La teva mirada nova i des d’una perspectiva diferent, què ens recomana a continuar fent i què a millorar?

Una de les coses que més m’ha sorprès és la capacitat d’anàlisi i reflexió que té la Salut Alta com a entitat. Penso que sempre hi ha caps pensant què es pot fer per millorar, i això és un tresor enorme.

El que potser jo recomanaria, lligat també al meu comentari sobre la ciutat de Badalona, és intentar obrir-se, no només al barri, sinó a tota la ciutat.


Per acabar, un repte?

Acabaré amb un somni, que espero que amb esforç i dedicació s’acabi convertint en un repte: m’encantaria obrir un centre de Teràpia Familiar al barri perquè tothom qui volgués tingués dret a iniciar un procés terapèutic.

Entrevista feta per Lídia Solé.

#salutalta #psicologia #vida #barri #salut #badalona #compartir #fundacio #feina #passio

0 views
logo%20icono1_edited.jpg

©2020 per ADRIÀ PUENTE SABATER