Search
  • Adrià Puente

CONFINAMENTS DIFERENTS

Updated: Apr 26

Fa dies que vull escriure sobre les parelles i el confinament, sobre com pot estar vivint cadascú aquesta situació i quines experiències poden resultar significatives a cada casa. I la veritat és que, m’està costant. He començat aquest text moltes vegades. L’he escrit i reescrit i tot i així em costa acabar-lo. Me n’adono que el fet que em resulti tan complex escriure sobre el tema és perquè, no puc centrar-ho en una sola forma de viure aquesta situació. Ja que a cada casa, a cada família i cada parella pot estar tenint un confinament totalment diferent.

Miro per la finestra i veig el cel i el mar de Barcelona. És la nostra sortida d’un pis de 48 metres quadrats, que ens dóna aire i 'refresc'. No tothom té aquesta sort. Hi ha parelles confinades davant balcons i ciment, i per molt simpàtic que pugui ser el veí, hom necessita poder descobrir nous paisatges. Per altra costat, tinc amics que viuen al camp, i quan parlem ens fan saber que pràcticament no perceben el confinament. Tenen espai, i tros per córrer. Viuen envoltats de verd i poden moure’s en diferents espais. Inclòs les seves filles entren i surten sense avisar.

Perquè aquesta és l’altre! Què fem amb la canalla? Un mes sense sortir de casa! Vivint en una situació cada vegada més insostenible, tancats en un pis d’una ciutat, veient els gossos com passegen! Hi ha pares que poden reinventar-se i crear tot tipus de recursos pedagògics i artístics per entretenir-los. També n’hi ha que s’han de fer càrrec dels fills, la feina, la casa, i amb una mica de sort, de poder ajudar els propis pares a passar aquest confinament! I sense oblidar que també han de fer de parella! Buscar i trobar espais d’intimitat on abraçar-te, riure, parlar i fer l’amor!

Que difícil tot plegat! Que complex! Són dies on, la impotència i la ràbia pel que està passant, es troba a flor de pell. Tots hi hem perdut, i costa veure què hi podem guanyar. I és normal treure aquesta ràbia amb aquells que més a prop tenim (doncs ara són els únics de carn i ossos que tenim). Enfadar-nos i que surtin disputes i discussions. Que també han de fluir perquè són inevitables. I el més important és saber com trobar-nos i acostar-nos de nou.

I dins de tot aquest enrenou, penso que és important poder escollir una bona banda sonora que ens acompanyi. Música en forma d’afecte, i de tendresa. De carícies i petons. De somriures còmplices i petits projectes de futur. No ha de sonar molt fort, ni de forma estrident. Penso més en tenir-la com un fil musical, al que sembla que t’hi acostumes, però quan hi pares bé la orella, en pots distingir grans clàssics.

Perquè, tot i que aparentment aquestes dies passen poques coses, la vida segueix fent camí. I nosaltres amb ella. I en el moment en que podem tornar a sortir, tots haurem viscut una experiència única. I serà important saber si, donades les circumstàncies, ens tornaríem a confinar amb les mateixes persones amb qui ho hem fet.


#psicologia #confinament #salut #familia #fills #barcelona #salutmental

39 views
logo%20icono1_edited.jpg

©2020 per ADRIÀ PUENTE SABATER